Habitatge Digne diu que el límit dels avals pel primer habitatge exclou a les rendes baixes i mitjanes
La Coordinadora qüestiona la proposta d’avals per al primer pis

La Coordinadora Habitatge Digne ha expressat les seves reserves davant l’anunci realitzat recentment pel cap de Govern en relació amb el nou programa d’avals públics per a la compra d’un primer pis.
Malgrat reconèixer la coherència de la mesura dins l’estratègia de l’executiu i valorar positivament que se situï el focus en el jovent, l’entitat considera que les condicions del programa i el context en què es presenta evidencien una política “insuficient i contradictòria” en matèria d’habitatge.
Un pla amb requisits restrictius
Segons Habitatge Digne, el plantejament inicial “sembla coherent” en el marc de la Taula de la Comissió Nacional d’Habitatge, i podria ajudar un cert nombre de famílies a accedir al seu primer immoble.
No obstant això, els requisits establerts desperten recels. Entre els punts més polèmics, l’entitat destaca l’obligació de demostrar uns ingressos mensuals mínims de 3.000 euros i la limitació del preu dels habitatges a un màxim de 450.000 euros.
A més, el programa estableix que la quota hipotecària no podrà superar el 35% dels ingressos totals. Segons la Coordinadora, aquest límit “deixa fora bona part de les famílies amb rendes mitjanes i baixes”, que continuen sent les més afectades per l’actual crisi residencial.
Desconfiança i advertiments sobre el context
Habitatge Digne considera que la mesura pot ser percebuda com “una mostra de cinisme emmascarada de bones intencions” en un moment en què el problema principal recau sobre el mercat del lloguer.
“És un programa que no respon a la realitat quotidiana de la majoria de llogateres, que són les més afectades per la crisi”, han remarcat.
L’organització també recorda que, segons les pròpies previsions del Govern, la “desintervenció quirúrgica” al mercat del lloguer s’ha anunciat a partir del 2026, sempre que no hi hagi increments desmesurats.
Per Habitatge Digne, aquest plantejament demostra la manca d’una estratègia clara i coherent a llarg termini: “Sembla més un exercici de conciliació política que no pas una aposta decidida per garantir el dret a l’habitatge”.
Legislació favorable a la funció econòmica
En les seves declaracions a La Veu Lliure, la Coordinadora denuncia que el conjunt de la legislació recent ha prioritzat “la funció econòmica de l’habitatge i els interessos dels qui en treuen benefici” per sobre de les necessitats de les classes populars andorranes.
En aquest sentit, consideren que l’executiu busca ara exhibir resultats en els últims compassos de legislatura, quan l’horitzó del 2027 ja s’albira i la tensió social podria augmentar.
Habitatge Digne adverteix que l’entrada en vigor de noves normatives, com la Llei del Registre de la Propietat, el final de les pròrrogues als contractes de lloguer i altres mesures anunciades, podrien configurar un escenari “encara més desfavorable” per a la població que viu de lloguer.
“Fer el que s’ha pogut”
Finalment, l’entitat interpreta el programa d’avals i altres iniciatives similars com una manera de preparar el relat polític de cara al tancament de legislatura.
“Quan la tensió augmenti, tant la Llei Òmnibus com aquests intents d’incidència en la crisi seran presentats com la prova que l’executiu ‘ha fet el que ha pogut’”, lamenta Habitatge Digne.
Tot i això, la Coordinadora insisteix que continuarà reclamant mesures estructurals i efectives per afrontar la crisi d’habitatge, posant en el centre “les necessitats reals de la població i no les dinàmiques especulatives que han marcat les polítiques fins ara”.