El Tractat d’Associació i l’“efecte Brusel·les” fan el Chat Control aprovat per la UE aplicable a Andorra
Article d'opinió d'Álvaro Martínez, president de l’associació Protecció de la Frontera Electrònica
Fins a dues vegades el Parlament de la Unió Europea havia rebutjat Chat Control, la polèmica iniciativa legislativa per permetre les grans tecnològiques i els governs passar pàgina de la inviolabilitat de les comunicacions i escanejar els missatges privats de milions d’usuaris, sense indicis de delicte i sense control judicial.
Un cop va ser un rebuig frontal, un altre cop va haver-hi una aprovació d’un text amb esmenes tan agressives que buidaven de substància la iniciativa.
Aquesta setmana, però, gràcies a una estratagema de la presidenta del Parlament Europeu, s’ha aprovat, tot i rebre més vots en contra que a favor. I afectarà els andorrans encara que no formin part de la Unió Europea.
La jugada va consistir en què la presidenta Roberta Metsola, per circumval·lar el doble no del Parlament que presideix, va demanar al Consell de la UE que aprovés el text en primera lectura.
Quan el Consell aprova la seva posició en primera lectura, un projecte torna al Parlament però en aquest cas per rebutjar-lo ja no cal majoria simple dels presents, sinó absoluta: l’abstenció en aquest cas ajuda l’aprovació. Ho va fer a més en un període en què molts eurodiputats eren ja de vacances. I la votació ha estat aquesta setmana.
En aquest escenari perfectament dissenyat i manufacturat perquè fos molt propici, és clar, els partidaris de Chat Control han perdut en vots la votació però la norma ha passat igualment, per bé que, de moment, lleugerament suavitzada per dues esmenes sorpresa: per a determinades aplicacions que usen xifratge d’extrem a extrem la versió de la norma votada, que és temporal (un Chat Control 2.0 encara més lesiu i permanent està en l’horitzó), no s’aplicarà.
L’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea preveu 25 annexos tècnics per a cada protocol, que contenen tots els actes jurídics de la UE dins de l’àmbit de l’Acord, i un d’ells té el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques (Directiva (UE) 2018/1972) i la Directiva ePrivacy 2002/58/CE “tal com l’esmeni” el Reglament 2021/1232 i aquest és, en efecte, Chat Control.
Perquè, tècnicament, Chat Control és una derogació parcial de les normes de privacitat (ePrivacy) de la Unió Europea: molts estats membre protegeixen el secret de les comunicacions fins i tot a nivell constitucional, i per aprovar una norma que pretén poder escanejar missatges de xat i correus electrònics de ciutadans lliures i no sospitosos de res.
La UE necessitava artilleria legal pesada que tingués capacitat de posar-se per sobre de normes d’altíssim rang decidides pels estats en ús legítim de la seva sobirania.
Si l’Acord s’arriba a convertir en part del corpus jurídic d’Andorra, per tant, el país es veuria en l’obligació de tenir un règim de privadesa de les comunicacions equivalent que, com el de la UE, permeti l’escaneig de missatges i comunicacions per part dels proveïdors de servei i, a través d’ells, també per part de policies, tribunals i governs.
Però si l’acord finalment es rebutja, Andorra continua estant directament afectada per aquesta decisió de la UE, i amb efectes immediats. Els usuaris andorrans usen per norma general Gmail, Instagram, Messenger, Skype, Snapchat, iCloud Mail, Xbox, en definitiva, les mateixes eines que també són populars en territoris veïns.
És una manifestació d’allò que la jurista Anu Bradford de la Universitat de Columbia va encunyar com a “efecte Brussel·les”: les empreses multinacionals que proveeixen aquests serveis consideren poc pràctic i poc econòmic tenir versions dels seus sistemes per a la UE i per a altres jurisdiccions, de forma que, a la pràctica, fan encabir tothom en allò que les lleis, usos i costums de la Unió Europea dicten per als seus ciutadans.
