Científics espanyols aconsegueixen una teràpia que fa desaparèixer el càncer de pàncrees en ratolins
L’estudi obre la porta a un possible canvi de paradigma en el tractament d'aquest càncer
Un estudi liderat pel doctor Mariano Barbacid, director del Grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), ha aconseguit desenvolupar una teràpia innovadora basada en una triple combinació de fàrmacs que elimina completament els tumors de pàncrees en models animals, sense efectes secundaris i amb una gran durabilitat en el temps.
Científicos españoles consiguen eliminar completamente el cáncer de páncreas gracias a la combinación de tres fármacos. pic.twitter.com/7SuSL5WEdy
— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) January 27, 2026
La investigació es basa en la combinació de tres compostos dissenyats per impedir el creixement de les cèl·lules tumorals:
Un fàrmac selectiu contra l’oncogen KRAS, principal motor del càncer de pàncrees.
Dos fàrmacs dirigits contra les proteïnes EGFR i STAT3, claus en els senyals que desencadenen aquest tipus de tumor.
Resultats publicats a PNAS
Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista científica PNAS i presentats a la Fundació CRIS Contra el Càncer, entitat de referència en la investigació oncològica i hematològica.
Segons l’estudi, els tumors van desaparèixer completament en els diferents models de ratolí i, després de més de 200 dies sense tractament, els animals continuaven lliures de la malaltia i sense presentar toxicitat associada a la teràpia.
“Per primera vegada hem aconseguit una resposta completa, duradora i amb baixa toxicitat davant el càncer de pàncrees en models experimentals. Aquests resultats indiquen que una estratègia racional de teràpies combinades pot canviar el rumb d’aquest tumor”, ha assenyalat Barbacid.
El testimoni dels pacients
A la presentació dels resultats hi va assistir la soprano Cristina Domínguez, diagnosticada de càncer de pàncrees l’any 2015, que va destacar la importància de la investigació científica:
“Als pacients no ens sobra el temps. Cada avenç científic significa més dies, més vida i més futur. Invertir en recerca no és una opció, és una urgència vital”.
Un dels càncers amb més mortalitat
L’adenocarcinoma ductal de pàncrees (ADP) és un dels tumors més agressius i difícils de tractar de la medicina actual i representa la majoria de casos de càncer de pàncrees. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya es diagnostiquen més de 10.000 casos anuals, una xifra que no ha deixat de créixer en l’última dècada.
La taxa de mortalitat continua sent molt elevada: només entre el 8% i el 10% dels pacients sobreviuen cinc anys després del diagnòstic.
Cap als assajos clínics
Els següents passos després d’aquests resultats se centraran en la posada en marxa d’un assaig clínic, fet que requerirà finançament i avançar en els processos regulatoris. Es preveu que l’inhibidor de KRAS pugui començar a provar-se en determinades indicacions l’any 2026 o, com a molt tard, el 2027.
Pel que fa als degradadors de STAT3, tot i que encara no n’hi ha cap d’aprovat, ja s’estan assajant en altres patologies com la leucèmia mielògena aguda.
