EDITORIAL | El Govern dona credibilitat a partits satèl·lits amb 800 vots i no a més de 1300 signatures per un referèndum?

La resposta del Govern davant l’onada creixent de ciutadans que reclamen un referèndum vinculant sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea evidencia una realitat incòmoda: una part important del poble andorrà sent que se l’està deixant al marge d’una de les decisions més transcendentals de les darreres dècades. I això, en un país petit com Andorra, no és un detall menor. És un senyal d’alerta democràtica.

Fa molt de temps que no es veia una mobilització ciutadana tan transversal, tan espontània i tan carregada de sentiment de país. Més d’un miler de persones han decidit unir-se, no sota unes sigles polítiques concretes, ni per interessos partidistes, sinó per defensar una idea molt senzilla i profundament democràtica: el dret dels andorrans a opinar sobre el futur del seu propi país.

Aquest és el veritable missatge que el Govern sembla no voler escoltar.

L’Executiu insisteix a repetir que la signatura de l’acord no equival a la seva entrada en vigor. Jurídicament pot ser cert. Però políticament és una altra història. Quan un Govern firma un acord internacional d’aquesta magnitud abans d’haver consultat la ciutadania, el missatge que es transmet és clar: la decisió de fons ja està presa i la veu del poble queda relegada a un paper secundari.

I és precisament això el que ha despertat tanta inquietud.

La gent no s’ha mobilitzat perquè no entengui els procediments europeus ni els tràmits institucionals. La gent s’ha mobilitzat perquè estima Andorra. Perquè hi ha una sensació cada vegada més estesa que decisions que afectaran generacions futures s’estan prenent des dels despatxos, amb presses i amb una distància creixent respecte al carrer.

Quan ciutadans de sensibilitats molt diferents coincideixen en una mateixa reivindicació, els governants haurien d’aturar-se i escoltar. Perquè això no és habitual al nostre país. Andorra és una societat petita, plural i sovint discreta políticament. Costa mobilitzar la gent. Costa que la ciutadania faci el pas de participar activament. I, tanmateix, aquesta vegada molts andorrans han sentit la necessitat de fer sentir la seva veu.

No perquè estiguin necessàriament en contra d’Europa. No perquè rebutgin qualsevol acord. Sinó perquè entenen que hi ha decisions que només poden ser legítimes si neixen directament de la voluntat popular.

El Govern parla de “pedagogia institucional”, però potser el que realment falta és humilitat institucional. La democràcia no consisteix únicament a explicar processos tècnics; consisteix també a saber interpretar els sentiments d’un poble. I avui hi ha molts ciutadans que no demanen imposar una opinió concreta, sinó simplement poder decidir.

És legítim tenir dubtes sobre l’impacte de l’acord. És legítim preguntar-se com afectarà la sobirania nacional, el model fiscal, l’habitatge, el mercat laboral o la identitat mateixa del Principat. I és encara més legítim reclamar que aquestes preguntes siguin resoltes a les urnes.

El més preocupant és veure com des del poder es tendeix a menystenir aquest moviment, insinuant càlculs electorals o interessos polítics darrere de les demandes de referèndum. Aquesta actitud només aconsegueix augmentar la desconfiança. Perquè quan un poble demana participar, la resposta mai no hauria de ser desacreditar-lo.

Andorra ha construït la seva història defensant la seva singularitat, el seu equilibri i la seva capacitat de decidir el propi destí. Els nostres avantpassats van preservar aquest país durant segles gràcies al consens, al respecte mutu i al sentit profund de comunitat. Pretendre ara que una qüestió tan determinant es resolgui sense donar plenament la paraula al poble és allunyar-se d’aquesta tradició democràtica i pactista que sempre ens ha definit.

El futur d’Andorra no pot decidir-se només entre institucions, calendaris diplomàtics i negociacions tècniques. El futur d’Andorra pertany als andorrans.

I avui, més que mai, hi ha un clam que travessa parròquies, ideologies i generacions: deixeu-nos opinar. Deixeu-nos decidir. Deixeu que el poble d’Andorra tingui veu abans que el futur del país quedi definitivament compromès.