La cortina de fum i l'arrel del problema: la natalitat a Andorra

Existeix una tècnica molt coneguda en el món de la política i en el món empresarial que consisteix a desviar l'atenció d'allò que realment està passant. Mentre l'opinió pública roman concentrada en el que se li planta al davant —soroll mediàtic, hipnòtic i efímer—, en un altre lloc succeeix allò que realment importa i que algú té interès que no es vegi. 

Centrar el debat en el burkini, l'augment de violacions, l'onada de robatoris, les bandes juvenils o l'habitatge implica un desgast i una pèrdua de temps, així com un malbaratament de recursos que genera oportunitats perdudes. Significa això que els responsables polítics no s'han d'ocupar d'aquestes qüestions? 

No. Vol dir que no siguin importants? Tampoc. Anem per parts. 

És evident que es tracta de problemes reals que afecten la ciutadania. Ara bé, són efectes col·laterals d'una qüestió molt més gran i molt més determinant: l'arrel del problema que genera tots aquests efectes. Resoldre un problema a curt termini resulta efectiu i té un impacte immediat —una mena d'injecció de dopamina política—. 

Però, soluciona el problema de fons? La resposta és no. Des de Claror fa temps que som conscients d'aquesta dinàmica. Sabem que "apagar" un o dos problemes puntuals resulta vistós, té un rèdit immediat, genera bona publicitat i serveix per calmar els ànims i alleugerir la demanda de solucions en alguns sectors de la societat. De vegades és necessària aquesta reacció. Però tots som conscients que això no resol el problema a llarg termini.

La natalitat, un símptoma alarmant

Prenguem com a exemple la natalitat al país. Aquesta s'ha desplomat prop d'un 40% en els darrers deu anys, i les xifres no conviden a l'optimisme: l'any 2025, la taxa de fecunditat es va situar en 0,83 fills per dona. Andorra travessa una profunda crisi demogràfica que obliga el país a importar mà d'obra a curt termini, sense generar-ne de nova a llarg termini. 

De fet, Andorra torna a situar-se entre els primers en allò que constitueix, en aquest cas, una mala notícia: si l'objectiu fos assolir la taxa de natalitat més baixa, el país n'està al capdavant. A curt i molt curt termini, manquen docents, metges, conductors d'autobús, cambrers i molts altres professionals en diversos àmbits.

 A llarg termini, el país no és capaç de generar nous andorrans que puguin cobrir aquests llocs de treball, ja sigui perquè determinades feines no resulten atractives per la seva tipologia o la seva baixa remuneració, ja sigui perquè no s'han incentivat, o no existeix una pallòlanificació de futur respecte a les mateixes en els sectors que haurien de formar els professionals necessaris. I, evidentment, perquè els andorrans no tenen prou fills.

El cost de la vida, factor determinant

Els motius pels quals els andorrans no tenen fills són diversos, però un dels factors primordials és, sense cap mena de dubte, l'encariment del cost de la vida i el pes de les despeses que cal afrontar en cada etapa vital, especialment pel que fa als estudis superiors, que sovint s'han de cursar fora d'Andorra davant la manca evident d'oferta al país. 

Des de Claror es té consciència que aquest problema de fons forma part del disseny del model de país que es vol per a Andorra. Es tracta, en definitiva, d'una qüestió de prioritats, i la natalitat n'és una, amb múltiples ramificacions associades. 

En el model de país que Claror està dissenyant conjuntament amb tots els actors socials, l'acompanyament econòmic, organitzatiu i d'assessorament des del naixement fins a la finalització dels estudis superiors constitueix una prioritat de país i una peça imprescindible d'aquest model. 

La manca de professionals, avui i en el futur, no es pot continuar deixant en mans de l'atzar, la desorganització i la deriva que el país ha experimentat en les darreres tres dècades. Andorra no pot seguir sotmesa a la improvisació, conscient o inconscient, cal seguir treballant en un model de país per fer front a un futur cada cop més complex.