EDITORIAL | La llei del català més efectiva

Des de fa molts anys hem vist polítiques per impulsar el català tant a Andorra com a Catalunya que no han donat uns resultats molt bons. Tot això ve, com moltes vegades, per l'ús d'incentius negatius.

L'error d'aquest tipus de polítiques és voler obligar a aprendre un obligar a aprendre un idioma des de l'obligació, percebent-se com a simple tràmit burocràtic, però no genera un ús real a peu de carrer.

És una il·lusió dins de la creença que si exigeixes un curs mínim, les persones ho faran servir més, sense entendre que els idiomes com a eines que són, no funcionen dins d'aquests incentius negatius. El ciutadà sempre utilitzarà l'idioma que més còmode li resulti fer servir i passarà per cèrcol a contracor si el legislador l'obliga, però no ho farà voluntàriament.

Moltes vegades aquest tipus d'imposicions generen més rebuig en què no parlen l'idioma, que no en benefici. L'usuari de l'idioma ha de voler aprendre per incentiu propi, no pas per obligació dels governs. Tampoc posar cartellets pel carrer o als autobusos faran que hi hagi més incentiu a l'ús, és simple propaganda.

Si realment es vol que hi hagi predisposició a aprendre l'idioma cal utilitzar incentius positius. Un exemple podria ser aplicar deduccions fiscals a tots els residents que acreditin un nivell mínim de català.

Us asseguro que si tu dius a la població estrangera que si acredita tenir un mínim nivell de català s'estalviaran diners en impostos a molts els faltaria temps d'anar a apuntar-se a aprendre l'idioma. També aplicar deduccions d'impostos a negocis acreditin que tots els treballadors tenen un nivell mínim de català.

Amb aquest tipus de polítiques no persegueixes, no obligues, si no incentives. Això genera molta millor recepció als estrangers que no parlen l'idioma i els genera l'incentiu positiu per aprendre'l.

L'hostilitat mai no serà una bona opció si es busca fomentar un idioma, però us asseguro que si alinees els incentius de tots perquè ho vulguin aprendre des de la llibertat, aquí tindràs la fórmula de l'èxit.

Els idiomes han de ser eines no armes, i cal protegir la cultura pròpia, però sempre amb intel·ligència i pragmatisme. Perquè moltes vegades la vida només és qüestió d'alinear els incentius de les parts implicades, l'enfrontament i el càstig mai no serà la solució si busques que la gent utilitzi un idioma.