El Principat d'Andorra primer: neutralitat, honor i llibertat

El Principat d'Andorra no és un accident geogràfic ni una petita nota al marge d’Europa. És una nació antiga, petita en territori, però gran en honor. Ha sobreviscut perquè va saber fer de l’equilibri una forma d’Estat, de la prudència una virtut pública i de la neutralitat una bandera silenciosa, però ferma. 

Durant gairebé vuit segles, des dels Pariatges, el Principat d'Andorra va aprendre a conviure entre potències majors sense convertir-se en instrument de cap. Aquesta neutralitat no va ser covardia. Va ser intel·ligència. Va ser fair play institucional. Va ser la manera andorrana de dir al món que un país petit també pot ser lliure, digne i respectat. 

Per això, la decisió del Govern actual d’alinear el Principat d'Andorra amb sancions exteriors derivades de la lògica dels blocs no pot tractar-se com un simple tràmit tècnic. És una decisió d’Estat. I una decisió d’Estat exigeix llum, debat i poble. No es canvia una tradició de gairebé vuit-cents anys des d’un despatx, sense referèndum, sense consulta popular i sense mirar els andorrans als ulls.

Aquesta és una crítica ferma, però constructiva. El Govern ha d’entendre que la sobirania no pertany als governs de torn; pertany al país. Quan es toca la neutralitat històrica del Principat d'Andorra, no n’hi ha prou amb tenir majoria parlamentària ni amb invocar urgències internacionals. Cal legitimitat moral, social i nacional. A

ctuar sense consultar el poble en una qüestió tan essencial pot percebre’s com una forma d’alevosia política: no en sentit penal, sinó en sentit moral. Es sabia la transcendència del canvi i, tot i així, es va triar el camí que menys veu donava als ciutadans. Les formes, en política, també són fons.

El Principat d'Andorra no és una sucursal diplomàtica de Brussel·les, París o Madrid. És un Estat sobirà, amb memòria, institucions i ànima pròpia. Cooperar amb Europa és raonable. Sometre’s automàticament a agendes externes, sense mesurar el dany intern, no ho és. El nostre país no ha de posar el seu honor en mans d’elits polítiques externes marcades per escàndols, interessos creuats, contradiccions i una pèrdua evident de credibilitat davant dels seus propis ciutadans.

La guerra mereix una resposta humanitària, diplomàtica i responsable. Defensar la neutralitat andorrana no significa justificar la violència ni ignorar el patiment de ningú. Significa recordar que la pau no es construeix important bàndols, sinó preservant ponts. El Principat d'Andorra ha d’ajudar, dialogar i defensar el dret internacional, però sense trencar amb si mateix. 

El més greu són les conseqüències humanes. Quan una sanció deixa de ser una mesura contra un poder polític i es converteix, directa o indirectament, en una sospita contra una nacionalitat, no pateixen els governs: pateixen les famílies. Pateixen pares i mares que treballen. Pateixen nens que van a l’escola. Pateixen avis que necessiten tranquil·litat. Pateixen empresaris, residents, empleats i veïns que no han comès cap delicte.

Al Principat d'Andorra viuen persones de moltes procedències. Algunes famílies russes, bielorusses o vinculades culturalment a aquests països poden sentir-se avui assenyalades, limitades o tractades amb desconfiança pel seu origen. Si un cognom, un passaport o una llengua comencen a pesar més que la conducta d’una persona, alguna cosa s’està fent malament. Un Estat just no converteix nens en símbols d’una guerra que no van decidir, ni avis en sospitosos, ni famílies honrades en danys col·laterals de decisions polítiques preses lluny d’aquí.

La discriminació pot ser directa, però també pot ser indirecta: bancària, administrativa, reputacional o social. Pot aparèixer en un compte bloquejat, en una operació qüestionada, en una mirada de sospita, en una dificultat per fer negocis o en una família que sent que ja no se la jutja pels seus actes, sinó pel seu origen. Aquesta no és l’Principat d'Andorra que vam heretar. Aquesta no és l’Principat d'Andorra que hem de deixar als nostres fills.

Aquí convé recuperar un principi senzill, gairebé anglès en la seva elegància: a matter of honour. Un país honorable no castiga innocents per la bandera que figura al seu passaport. Un país honorable distingeix entre governs i persones, entre responsabilitats polítiques i vides privades, entre sancions dirigides i sospites col·lectives.

També convé recordar una cosa elemental: els andorrans volem ser lliures. Volem viure en pau, decidir el nostre destí i fer negocis amb tot el món, sempre dins la legalitat, la transparència i l’honor. La llibertat de comerç no és impunitat; és obertura, competència lleial i confiança internacional. El Principat d'Andorra no ha de ser un país tancat ni un país obedient. Ha de ser un país lliure.

Hi ha una lliçó popular que tots entenem: la política digna ha de protegir el ciutadà comú davant dels interessos de palau. Aquest esperit, gairebé de Robin Hood, no significa romanticisme; significa justícia. A Principat d'Andorra, el petit és el veí, el comerciant, el treballador, la família resident, l’empresari que crea ocupació i el ciutadà que demana respecte. Governar és posar-se del seu costat, no sacrificar-lo per complaure agendes llunyanes.

Per això, la proposta és clara: obrir un debat nacional sobre la neutralitat del Principat d'Andorra, revisar l’impacte real de les sancions sobre famílies, residents i empreses, garantir que cap comunitat pateixi discriminació directa o indirecta i tornar al poble la paraula mitjançant una consulta democràtica si el país ha de modificar una tradició tan profunda.

Rectificar no seria una derrota per al Govern. Seria un acte de maduresa. Els Estats seriosos no temen corregir el rumb quan l’interès nacional ho exigeix. Escoltar el poble no debilita el poder; l’enalteix. L’autoritat que escolta és més forta que l’autoritat que imposa.

Primer el nostre país. Primer el Principat d'Andorra. Primer la convivència. Primer la llibertat.

El Principat d'Andorra ha estat respectat durant segles perquè va saber ser pont, no trinxera; perquè va saber parlar amb tothom, no obeir uns contra altres; perquè va entendre que la neutralitat no és debilitat, sinó columna vertebral. 

Després de gairebé vuit segles d’equilibri, el Principat d'Andorra ha de recuperar la seva veu pròpia. No vam néixer per viure agenollats davant dels blocs. Vam néixer per ser lliures, honorables i sobirans.