La UE valora «positivament» els nous aranzels de Trump del 10% perquè «s’ajusten» a l’acord de Turnberry

La Comissió Europea ha valorat «positivament» la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, d’imposar un aranzel global del 10% a les importacions procedents de la Unió Europea. 

Brussel·les considera que la mesura «està en consonància amb els compromisos aranzelaris assumits pels Estats Units en la Declaració Conjunta UE-EEUU» i que, per tant, s’ajusta al marc de l’acord assolit entre les dues parts ara fa un any a Turnberry, Escòcia.

L’acord establia una taxa general màxima del 15% per als productes europeus importats als Estats Units. La nova mesura anunciada per l’administració Trump, que formalment s’emmarca en una investigació sobre la manca d’actuació contra el comerç de productes fabricats mitjançant treball forçós, fixa finalment un aranzel global del 10% per a la Unió Europea.

«La Unió Europea pren nota de la publicació per part dels Estats Units de les mesures definitives adoptades en el marc de la seva investigació de la Secció 301, relativa a la manca d’actuació davant del comerç de productes fabricats mitjançant treball forçós», ha assenyalat el portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Olof Gill.

A més de l’aranzel general del 10%, les noves mesures restableixen exempcions addicionals per a alguns productes europeus, com el suro i els diamants. Aquestes se sumen a les exempcions ja previstes per a les aeronaus i els seus components, els medicaments genèrics i els principis actius.

Brussel·les considera que la decisió «aporta un impuls positiu per continuar treballant en la recerca de noves exempcions aranzelàries» i per aprofundir la cooperació transatlàntica en àmbits com les matèries primeres fonamentals, la seguretat econòmica, la intel·ligència artificial i les qüestions digitals.

La decisió arriba només un dia després que la Comissió Europea anunciés una multa de gairebé 900 milions d’euros a Google, una sanció que ha generat un fort malestar a la Casa Blanca. 

L’expedient s’ha tramitat en el marc de la Llei de serveis digitals de la Unió Europea, una normativa que també ha estat durament criticada per Washington. Aquest context havia despertat preocupació a Brussel·les davant la possibilitat que l’administració Trump respongués amb noves mesures comercials, però, de moment, no s’han anunciat represàlies addicionals.

Brussel·les defensa el balanç de l’acord de Turnberry

La nova onada aranzelària es produeix exactament un any després de l’acord assolit a Turnberry entre la Unió Europea i els Estats Units. Els termes del pacte van provocar malestar en diverses capitals europees, on es va considerar que l’acord representava una derrota per als interessos comunitaris. 

La Comissió Europea, però, sempre ha defensat que el pacte era el «mal menor» davant el risc d’un conflicte comercial transatlàntic de conseqüències imprevisibles.

Fonts comunitàries consideren que l’acord ha complert els seus principals objectius, ja que ha protegit el comerç i les inversions europees davant d’una escalada aranzelària i ha contribuït a reforçar la unitat dels estats membres.

«És just afirmar que ha complert els seus principals objectius. Ha protegit el nostre comerç i les nostres inversions davant del que, d’una altra manera, hauria estat un conflicte comercial transatlàntic creixent i imprevisible», assenyalen fonts de la Comissió. 

Segons aquestes mateixes fonts, el pacte també ha permès «salvaguardar els principals interessos econòmics» de la Unió Europea.

Tot i la valoració positiva de la taxa del 10%, l’Executiu comunitari ha rebutjat l’argument utilitzat per l’administració Trump per justificar els aranzels. 

La Comissió no comparteix la premissa de la investigació de la Secció 301 sobre el treball forçós i ha traslladat aquest desacord als seus interlocutors nord-americans.

«No estem d’acord amb la premissa d’aquesta investigació de la Secció 301 sobre el treball forçós», ha afirmat la portaveu principal de la Comissió Europea, Paula Pinho. 

Brussel·les defensa que la Unió Europea ja disposa d’una normativa sòlida en aquesta matèria i rebutja «plenament» la idea que pugui considerar-se que el bloc comunitari contribueix al problema mundial del treball forçós.