EDITORIAL | Sentit comú vs Sentido común

El català no és l’idioma oficial d’Andorra. El català és el signe d’identitat del país, és el cor de la seva cultura única al món i un tresor que sempre hem de protegir.

Per tant, les accions per defensar, promoure i fomentar el català són essencials, i per això el legislador les ha previst a les disposicions de la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial. Aquesta Llei ofereix continuïtat a la normativa aplicable des de l’any 1999, tot reforçant diferents qüestions amb la finalitat d’obtenir una efectiva defensa de la llengua pròpia. El consens és pràcticament unànime en la qüestió lingüística.

Facilitats als empresaris

Tanmateix, aquesta defensa, promoció i foment de la llengua oficial no hauria de ser incompatible amb l’activitat empresarial. Més concretament, no pot suposar un increment desproporcionat de costos pels empresaris o directament la seva inviabilitat del negoci. Especialment, quan l’aplicació de la Llei és fa a la lleugera i, el que és més important, contra el sentit comú.

Probablement, el legislador i l’òrgan encarregat de la seva aplicació mai ha tingut un negoci en la xarxa (“online”) i, per tant, les disposicions de la Llei i les interpretacions corresponents no disposen d’un punt de vista pràctic. No puc entendre que el legislador pretengui que els empresaris residents a Andorra dirigeixin publicitat del seu negoci a població alemanya, en català. És absurd. És la clara aplicació d’una normativa analògica en un entorn digital.

No perdre el seny 

De fet, a hores d'ara, encara no tenim clar si ho ha de fer o no, perquè la publicitat a les xarxes socials la poden veure els andorrans, i els alemanys, i els xinesos fins i tot. A la Xina no es parla català. Dirigir-te al teu públic objectiu en la seva llengua no significa menysprear la llengua pròpia.

En definitiva, tenim una normativa que no s’adapta a la realitat empresarial en un entorn digital, així com una inseguretat jurídica derivada d’interpretacions poc raonables d'aquesta, que la converteixen del tot en imprevisible. Estem al coprincipat de la inseguretat jurídica pels empresaris.

No obstant això, ben segur que tornem al camí de la raó, i tot quedarà en anecdòtic. Per tant, defensem i promovem el català, però amb seny. Ho desitjo de tot cor, perquè la millor forma de protegir el català és disposar d’un país fort, amb un teixit empresarial sòlid, i això és incompatible amb entorns d’inseguretat constant.

Apliquem el sentit comú, en català si volen, però apliquem-lo.