Andorra necessita estabilitat: Un projecte per a tothom

Andorra fa temps que es troba davant d’un mateix punt d’inflexió, que es repeteix una i altra vegada. Sovint sentim dir: “Som un país petit en dimensions, però amb reptes immensos.” 

I és cert. L’habitatge, la sanitat, la sostenibilitat i la competitivitat econòmica són desafiaments majúsculs. Justament per la nostra escala reduïda, cada decisió política té un efecte immediat i molt més visible en la vida dels ciutadans, en el dia a dia de les empreses i en la confiança que despertem a l’exterior.

Per això legislar no pot ser un exercici reactiu ni improvisat. Necessitem planificació, organització i visió de futur. La política ha d’oferir seguretat i estabilitat, no incertesa. Quan es legisla a cop d’urgència és perquè no s’ha actuat quan tocava. El cas de l’habitatge és l’exemple més clar: si avui cal prendre decisions accelerades és perquè durant anys s’ha anat ajornant el problema. I això ha portat a lloguers desorbitats, manca d’oferta assequible, joves que no poden emancipar-se i famílies que viuen amb la incertesa de no saber si podran mantenir el seu pis.

Aquesta manera de fer política no és sostenible. Qui governa només amb presses construeix murs de sorra davant les onades. Quan les lleis es modifiquen constantment, sense una estratègia integral ni un període de transició adequat, el missatge que es transmet és de feblesa i improvisació. I això té conseqüències directes: inseguretat per a les famílies, dificultats per a les empreses i desconfiança per a inversors que necessiten regles clares i estables per planificar a cinc o deu anys vista.

Ho advertia fa poc l’Associació de l’Empresa Familiar Andorrana: els canvis constants en matèria fiscal i d’inversió estrangera generen inseguretat jurídica i resten atractiu al país. Però aquesta incertesa no ha significat menys inversió, sinó que ha acabat canalitzant-se de manera desequilibrada. Davant la manca d’una estratègia clara i d’una homologació plena amb els estàndards europeus, molts inversors han vist l’immobiliari com l’única via segura on destinar el seu capital. El resultat és que l’habitatge, que hauria de ser un dret i un pilar de cohesió social, s’ha convertit també en un actiu especulatiu, agreujant encara més l’accés a pisos assequibles per a les famílies.

Això mostra que la improvisació no és només un problema polític: té efectes reals sobre l’estructura econòmica i social del país. Si no hi ha estabilitat jurídica, si no hi ha planificació i si no es defineixen regles clares i previsibles, l’economia tendeix a refugiar-se en sectors de rendibilitat ràpida, en lloc d’invertir en projectes de futur que diversifiquin i reforcin la competitivitat d’Andorra.

Per evitar-ho cal una mirada més àmplia, capaç d’anticipar el futur i no només reaccionar al present. Quina població acollirà Andorra d’aquí a deu anys i com garantirem que tingui un habitatge digne i assequible? Quina càrrega haurà de suportar el nostre sistema sanitari i com l’haurem reforçat per donar-hi resposta? Quin model econòmic i turístic serà realment viable en un context de canvi climàtic que ja no és futur, sinó present? Aquestes són les qüestions que han de guiar l’acció política si volem construir un país estable. Perquè ajornar les respostes no fa desaparèixer els problemes: els multiplica.

En aquest sentit, és positiu que el Govern hagi creat una nova taula de debat sobre el futur del país. Pot ser una oportunitat per definir plegats les grans línies d’Andorra a mitjà i llarg termini. Però perquè sigui útil, aquest procés ha de ser real i participatiu: no pot quedar en un exercici simbòlic. Cal que hi estiguin representats tots els actors —ciutadans, famílies, treballadors, empreses i entitats socials— i que el resultat es tradueixi en polítiques públiques sòlides i estables.
El país necessita decisions valentes, que donin respostes sòlides i que només requereixin ajustos tècnics amb el temps. Canviar cada pocs mesos la normativa és un senyal de debilitat i de manca de visió. No n’hi ha prou amb aprovar lleis: cal aprovar lleis que durin, que siguin útils i que generin confiança.

Andorra té avui una oportunitat històrica: consolidar-se com un país fiable, estable i amb una visió de futur clara. Però aquest horitzó només serà possible si legislem amb serenor, amb planificació i amb un compromís real de consens. La política no pot reduir-se a decisions preses a correcuita; ha de ser l’ofici pacient de construir fonaments sòlids que garanteixin seguretat a les famílies, confiança a les empreses i credibilitat davant tots aquells que dipositen en nosaltres les seves esperances.
Només així podrem garantir el futur que Andorra mereix: un país just, cohesionat i capaç de mirar endavant amb confiança.