Burkina Faso prohibeix exhibir la pobresa a les xarxes socials per guanyar interaccions

Burkina Faso ha aprovat una nova normativa que limita la difusió de continguts que mostrin persones en situació de vulnerabilitat mentre reben ajuda humanitària, amb l’objectiu de protegir la seva dignitat i evitar que aquestes imatges siguin utilitzades per generar audiència a les xarxes socials.

La mesura afecta especialment continguts en què es mostren entregues d’aliments, diners, roba o altres béns amb una finalitat de promoció o de generació de contingut per a internet. El Govern burkinès considera que les persones beneficiàries no han de convertir-se en un reclam per aconseguir visites, seguidors o donacions.

La normativa aborda així el fenomen conegut com a «pornografia de la pobresa» (poverty porn), que consisteix en l’ús d’imatges de persones en situacions d’extrema necessitat per provocar una resposta emocional entre els espectadors.

Contra l’exhibició de la pobresa

Aquest tipus de continguts s’ha estès en els darrers anys a plataformes com YouTube, Instagram i TikTok, on alguns creadors documenten les seves accions solidàries mostrant directament les persones que reben l’ajuda.

Els crítics d’aquest model consideren que aquestes publicacions poden acabar convertint la pobresa en un espectacle i reduint les persones beneficiàries a un instrument per augmentar l’impacte dels vídeos o reforçar la imatge pública de qui ofereix l’ajuda.

El nou marc aprovat pel Govern també introdueix noves obligacions per a les organitzacions humanitàries que treballin al país. Entre altres mesures, hauran de disposar d’una acreditació oficial i destinar una part significativa dels recursos a projectes orientats a la recuperació i l’autonomia de les comunitats.

A més, en el cas de les ajudes alimentàries, es prioritza la compra de productes locals, amb la voluntat que l’assistència contribueixi també a l’economia del país.

Una nova mirada sobre l’ajuda humanitària

Les autoritats burkineses defensen que la solidaritat s’ha de desenvolupar respectant la dignitat de les persones i sense convertir les donacions en un element d’exhibició pública.

El debat, però, no és nou. Durant les dècades dels vuitanta i noranta, diverses ONG ja utilitzaven habitualment imatges de nens desnodrits i comunitats empobrides en les seves campanyes de captació de fons. Amb el temps, moltes organitzacions van abandonar aquesta pràctica arran de les crítiques ètiques.

Ara, el fenomen ha reaparegut amb força a través dels influencers i dels continguts virals. Un dels casos més coneguts és el de MrBeast, que ha acumulat milions de visualitzacions amb vídeos en què finança pous d’aigua, habitatges o tractaments mèdics, però que també ha estat qüestionat per convertir determinades accions humanitàries en espectacle.