"Si Concòrdia governés es planificaria arribar a mig termini a un saldo migratori zero"

El president de Concòrdia i cap de l’oposició, Cerni Escalé, adverteix que Andorra ha arribat al seu límit poblacional i que el ritme actual de creixement és “insostenible i absurd” si no es prioritzen els sectors estratègics del país. 

En aquesta entrevista, Escalé defensa la necessitat d’assolir un saldo migratori zero a mitjà termini, alhora que reclama una aplicació més estricta de la Llei del Català amb inspeccions d’ofici i sancions reals per als incompliments. El líder de Concòrdia també aposta per reforçar els mecanismes d’acollida per als nous residents, preservar el patrimoni cultural i natural i aturar l’especulació immobiliària. Pel que fa a l’acord amb la Unió Europea, nega que comporti l’arribada de fons gratuïts de Brussel·les i alerta que Andorra podria acabar sent contribuidora neta.

Considera que Andorra ja ha arribat al seu límit poblacional?

Considerem que Andorra no pot continuar creixent a la velocitat en la qual ho ha fet els darrers anys. Més enllà de les quotes és important parlar de saldo migratori (la diferència entre les persones que marxen del país cada any i les que arriben). El creixement es dona quan el saldo és positiu. Andorra ha d’aspirar a l’equilibri i això passa per anar prioritzant, amb planificacions a 4 i 5 anys vista, els sectors més rellevants de l’economia, en els quals hi ha d’haver creixement de treballadors. És un procés que pensem que s’ha de dur a terme de forma transparent i en diàleg amb els operadors econòmics. El creixement actual és insostenible i absurd, perquè no es prioritzen les activitats que són més importants per al país a mitjà i llarg termini.

Quines mesures concretes planteja Concòrdia per adequar les infraestructures i preservar la cultura en un context de creixement demogràfic constant? Amb 55 expedients oberts enguany i la primera sanció econòmica per incompliments, considera que la nova Llei del Català està funcionant correctament?

La millor manera de preservar la cultura andorrana és estimant-la. Pel que fa als espais i monuments físics, cal completar la declaració dels béns d’interès cultural, la majoria dels quals estan desprotegits enfront del creixement urbanístic. Evidentment, la cultura perviu en les tradicions i no n’hi ha cap de més central i present que la llengua. És imprescindible que el Govern comenci a verificar, d’ofici, amb inspeccions periòdiques, el compliment de la llei del català. Seria impensable que no se sancionessin les infraccions de circulació. En canvi, hi ha una permissivitat mal entesa a l’hora d’aplicar les normes que responen a protegir el català. Hem d’arribar a una nova normalitat, en la qual l’excepció sigui l’incompliment de l’ús del català en els intercanvis bàsics en l’atenció al públic al comerç i en la restauració/hostaleria.

Efectivament, s’han obert una cinquantena d’expedients fins ara per incompliments de la Llei de la llengua oficial. Més rellevant al nostre entendre és que d’aquests poquíssims, diria que són dos o tres, han donat com a resultat sanció. És una situació que trobem inadequada per les raons explicades. Cal remarcar que en la darrera sessió de control en la qual es van contrastar aquestes dades amb la ministra de Cultura no hi havia ni un sol expedient iniciat d’ofici.

Per protegir la cultura del país en un moment d’alt relleu demogràfic és important també poder-la explicar i transmetre a les persones nouvingudes. Cultura no és solament la llengua, sinó també el nostre patrimoni natural i les nostres institucions. És per això que des del grup parlamentari de Concòrdia hem presentat aquesta setmana una llei de creació d’un nou dispositiu d’acolliment. Aquest preveu crear espais de descoberta del país per a les persones que hi venen a viure amb residències permanents. També les vincularà amb el teixit associatiu existent, evitant que es creïn comunitats aïllades per lloc de provinença i buscant una transversalitat en el contacte social que comencem a perdre.

Creu que hi ha grups polítics a Andorra que veuen l’Acord amb la Unió Europea com una oportunitat per rebre diners públics de Brussel·les a canvi de la sobirania del país?

És una situació que no em vull ni imaginar. En tot cas, l’acord no implica directament cap nou accés a contribucions europees que no hagin de ser cofinançades pel govern andorrà. Andorra no seria en cap cas un receptor net de fons europeus. Si de cas, el més previsible, és que en sigui contribuïdor net (que aporti més del que rebi).

"Si Concòrdia governés aturaria immediatament el procés d’especulació immobiliària"

Si Concòrdia governés demà quina seria la primera mesura que vostè impulsaria com a cap de Govern?

Si Concòrdia governés aturaria immediatament el procés d’especulació immobiliària, deixant de permetre els alts marges actuals quan es compra i es ven un immoble amb poc temps de diferència. Prepararia, juntament amb els actors econòmics, una planificació de quotes a diversos anys vista amb l’ambició d’arribar a un “saldo migratori 0” (manteniment poblacional), centrades en el creixement dels sectors estratègics; és a dir, prioritzant la qualitat. També protegiria la part del nostre territori que és més vulnerable a l’urbanisme salvatge; particularment pel que fa a les urbanitzacions que creixen a la perifèria de les poblacions i que substitueixen boscos, prats i molleres: calen també quotes en els metres quadrats edificables anualment, per tal d’equilibrar en el temps el sector de la construcció.