"Si Andorra vol atraure marques de luxe necessita més consumidors d'alt poder adquisistiu i impulsar ubicacions premium"

Andorra s’enfronta al repte d’atreure marques de luxe de primer nivell, especialment en sectors on la seva presència encara és limitada. 

Fonts expertes del sector destaquen que garantir un flux constant de consumidors amb poder adquisitiu suficient és clau per sostenir el mercat de luxe, i que és fonamental diferenciar entre compradors residents i visitants, ja que cada grup presenta patrons de compra molt diferents.

Mercats amb presència consolidada

Al país, certs sectors de luxe ja compten amb representació estable. En joieria i rellotgeria, marques com Rolex, Panerai, Cartier o Hublot estan presents, oferint productes d’alta gamma dins del segment premium. 

Tot i això, el lujo consolidat i ultra alt, representat per firmes com Patek Philippe, Audemars Piguet o Richard Mille, gairebé no té presència, ja que les concessions locals han desaparegut amb el temps. En el sector de automòbils, es comercialitzen marques premium com BMW, Mercedes, Porsche o Audi, mentre que Ferrari, Aston Martin o Bentley existeixen principalment mitjançant importació, sense concessions locals ni venda oficial.

Sectors emergents i oportunitats

Altres sectors com l’electrònica high-end han començat a consolidar-se amb l’arribada de marques com Bang&Olufsen, i l’alimentació de luxe es troba dirigida principalment a residents. 

Tanmateix, el segment més limitat continua sent la moda i els complements de luxe, on gairebé no es percep la presència de grups internacionals com LVMH i Kering, que agrupen marques icòniques com Louis Vuitton, Dior, Fendi, Gucci, Bottega Veneta, Loewe o Brioni. 

Segons fonts del sector, això es deu en part a hàbits locals: la funcionalitat i comoditat de la vestimenta solen prevaldre sobre l’elegància, la qual cosa limita els tiquets de compra i la demanda d’aquests productes.

Estratègies per atreure marques internacionals

Per superar aquests desafiaments, els experts coincideixen que cal incrementar el poder adquisitiu del visitant d’alt nivell, millorant l’oferta de serveis turístics i hotelers, així com garantir ubicacions de primer nivell per a les botigues i condicions comercials atractives per a les marques. 

A més, s’ha d’assegurar que les operacions locals no competeixin amb franquícies a la Unió Europea i fomentar la formació del personal local per atendre clients amb alts estàndards de servei.

Moviments polítics en aquesta direcció

Andorra va iniciar treballs amb assessors externs per estudiar la possibilitat d’homologar l’IGI (Impost General Indirecte) al marc de la Unió Europea amb l’objectiu d’atraure empreses estrangeres i marques de luxe d’alt valor afegit. Fonts pròximes a la majoria parlamentària van explicar que la mesura buscava crear un entorn fiscal competitiu sense renunciar a la transparència ni a la seguretat jurídica que caracteritzen el sistema tributari del país.

Segons aquestes fonts, el Govern va consultar un despatx especialitzat amb seu a València per avaluar els beneficis i riscos de la iniciativa, així com per assegurar que qualsevol mesura complís amb els estàndards europeus. L’objectiu era reforçar la posició d’Andorra com a destinació de referència per a consumidors de luxe i inversors internacionals.

El factor fiscal també és determinant. L’IVA al país de residència del comprador pot reduir l’avantatge competitiu d’Andorra respecte a altres mercats europeus, afectant l’atracció de compres de luxe. 

En resum, amb una estratègia clara basada en segmentació de clients, serveis d’alta qualitat i condicions favorables per a les marques, Andorra té el potencial de consolidar-se com un destí de luxe internacional, combinant productes exclusius amb experiències úniques i d’alt nivell.