EDITORIAL | El tsunami de les pensions a l'horitzó
Article d'opinió de Joel Picón
El sistema de pensions andorrà afronta una veritat tan incomodadora com innegable: la seva insostenibilitat matemàtica. El conseller de Concòrdia, Pol Bartolomé, ho ha dit sense embuts, i nombrosos experts ho corroboren des de fa anys: amb l’actual estructura demogràfica, el model està condemnat al col·lapse si no s’impulsen reformes profundes i valentes.
L’equació és tan senzilla com devastadora: per cada jubilat calen quatre o cinc treballadors que sostinguin les seves prestacions. Però aquests mateixos treballadors, quan es retirin, en necessitaran quatre o cinc més per sostenir-los. És un cercle viciós impossible de mantenir, que posa en risc no sols les finances públiques, sinó també la cohesió social entre generacions.
Andorra té l’oportunitat d’anticipar-se al desastre que ja es veu a Espanya, on les pensions noves superen el salari mitjà dels menors de 35 anys i la seva quota de riquesa ha caigut a mínims històrics.
La fractura intergeneracional no és tan sols injusta: és perillosa, perquè erosiona la confiança en el sistema i alimenta la frustració d’uns joves cada vegada més precaritzats.
Cal un redisseny estructural: reforçar l’estalvi individual obligatori, diversificar les fonts de finançament i vincular les pensions a l’evolució de la productivitat, no a promeses impossibles de sostenir.
Tal com va recordar Jordi Cinca, fins i tot amb reformes profundes caldrà destinar fons públics al sistema durant anys. La diferència rau en si ho fem amb planificació i prudència, o si esperem al col·lapse.
Alhora, el país ha de diversificar la seva economia i fugir del miratge d’atraure només pel preu. Només una base productiva més sòlida, competitiva i innovadora garantirà que hi hagi riquesa suficient per sostenir pensions, sanitat i l’Estat del benestar.
La qüestió, doncs, ja no és si caldrà reformar el sistema, sinó quan i amb quina valentia política es farà. Cada any perdut en discussions estèrils és un any més de càrrega que s’imposa als joves d’avui i als treballadors del demà.
